STEVIA

Apta per a diabètics i celíacs

INTRODUCCIÓ

Origen

L’estèvia, Stevia Rebaudiana Bertoni, arbust originari de Paraguai i Brasil (es conrea arreu del món i, especialment, a països asiàtics i Israel) on es coneix com fulla dolça o fulla de sucre. S’empra des de l'època precolombina per endolcir els aliments, i ara, al Japó, és un dels edulcorants més venuts. Una curiositat: el seu nom català és l'adaptació del nom científic del gènere, i la forma llatinitzada Stevia prové del nom del botànic valencià del segle XVI P.J. Esteve. Un altre senyal de colonització.

Propietats

L’esteviòsid és dolcíssim i no aporta calories. A més, se li reconeixen propietats com la regulació del sucre en sang, un lleu efecte hipotensor arterial, la reducció de greix, efectes diürètics i, fins i tot, propietats antisèptiques.

El fet que sigui tan poc coneguda pot obeir a diversos factors: d’una banda, les restriccions imposades per les indústries productores d’edulcorants artificials; de l’altra, la manca d’una producció massiva que en garanteixi la demanda.

On la podem trobar

Per aquestes terres en podem trobar a les botigues de dietètica i herbolaris tant en píndoles, com líquida i en fulles seques.

Hi ha gent que cultiva la planteta (per esqueixos, d'una se'n trauen un mun), però no suporta el fred. Una mica delicada!

Funcionament de l’stevia

Com a substitut del sucre i edulcorant, l’ stevia té un inici més lent i una durada més llarga que la del sucre en el nostre organisme, la qual cosa ajuda al diabètic en la seva absorció.

Es pot fer servir per endolcir els postres sense carregar-nos de calories i en el cas de la diabetis sense alterar la nostre glucemia.

Garanties

EFSA va realitzar un estudi presentat l’ any passat, en el que s’ exposava que les proves toxicològiques demostraven que les substàncies presents a l’ edulcorant no representaven cap tipus de perill per a la salut humana,