L'ENERGIA

Quines quantitats hem de menjar?

Ara què ja hem vist i coneixem els tipus de grups d'aliments, és el moment d'aprendre a adaptar-nos una dieta a la nostre activitat diària.

Després de 24 de anys pesant pràcticament el mateix, quedo com a exemple del per què la dieta equilibrada, suficient i adaptada al meu estil de vida, funciona. No cal fer aquests esforços temporals de "morir-se de gana" per després recuperar-ho de cop. La experiència personal m'ha ensenyat que si menges bé i en funció de la teva activitat, el teu cos no pateix canvis importants i l'esforç desapareix un cop t'acostumes a menjar les teves kilocalories.

I pel que respecte als diabètics, ja sabem què de la nostre dieta i quantitat d'exercici depèn les quantitats d'insulina que ens hem de subministrar exteriorment.

El nostre organisme, per créixer i funcionar requereix energia que s'obté dels aliments. 
L'energia continguda en els aliments i l'energia que consumim fent qualsevol activitat (respirar, caminar, dormir, estudiar,...) es mesura en calories.
La caloria és una unitat petita i per això, normalment, tant les dietes com la informació nutricional dels aliments s'indica en kilocalories o kcal (1000 cal = 1 kcal)
La quantitat d'energia que diàriament consumim depèn de paràmetres com l'alçada, el pers, la complexió, l'edat, el sexe i l'activitat física.
Primer de tot hem de saber aquest desgast diari per persona i així poder aplicar una dieta que ens permeti menjar de tot però amb el tope de les kcal, en el cas del diabètic/a per saber la insulina externa necessària i per la resta de població per mantenir un pes adequat i prevenir possibles malalties futures (d'acordddddddddd, també per estar guapes i guapos per sempre).
Us deixo una adreça què un cop comparada amb altres fonts coincideix força i què us ajudarà a calcular les kcal bàsiques necessàries per cadascú.

http://www.bajarpeso.co/calorias-diarias.html

Una vegada què sabem el què necessitem, hem d'afegir més kcal els dies què fem exercici.
Per tal que l'alimentació sigui equilibrada, el total de l'energia ingerida hauria de procedir (segons piràmide d'aliments):

• en un 50-60% dels hidrats de carboni
• en un 10-15% de les proteïnes
• en un 30-35% dels lípids o greixos

(Aquest percentatges són els recomanats a tota la població)

Ara que ja sabem tot això ja podem començar a crear la nostre dieta: per les noies i dones sol rondar entre les 1500 i 1800kcal. Pels nois i homes sol ser de 2000 kcal cap amunt.

Recordeu que aquesta informació està contrastada amb els/les nutricionistes i endocrins/es, però que jo no ho sóc, simplement sóc una pacient de molts anys ben informada i ensenyada. Sempre és aconsellable que el/la vostre metge us faci controls més o menys sovint.

Per acabar, afegeixo els valors necessaris per completar quins pesos dels diferents aliments podeu menjar en la vostra dieta.

Valor dels nutrients en kcal:

1 gr d'hidrats de carboni correspon aproximadament a 4 kcal

1 gr de proteïnes correspon aproximadament a 4 kcal

1 gr de greix correspon aproximadament a 9 kcal

Salut, 

Anna

BROWNIE SENSE GLUTEN

Un berenar fàcil de fer i boníssim (pels nens i grans)

Ingredients

125 gr xocolata negre (sense gluten)

125 gr mantega

4 ous

1 iogurt

2 mides de iogurt de sucre

2 mides de iogurt de farina Schär "Mix Dolci" ( si el feu amb gluten heu de posar 3 mides de farina blanca (blat) )

1 sobre de llevat en pols blanc sense gluten ( si el feu amb gluten, doncs 1 sobre de llevat normal)

Preparació

1. Fondre la xocolata amb la mantega en el microones (apròx. 3 minuts) i barrejar-ho bé fins que quedi  com una crema.
2. Batre els ous amb el sucre. Un cop ben batut, afegir la crema de xocolata i seguir batent.
3. Afegir el iogurt i la farina  barrejada amb el llevat. Remenar-ho tot bé fins que quedi tot ben dissolt.
4. Untar de mantega un motlle quadrat o rectangular i espolvoreu amb farina.
5. Posar-hi la massa i posar al forn, prèviament escalfat, a 180º
6. Un cop cuit, treure del forn i posar sobre un drap humit i cobrir amb un drap de cotó fins que es refredi.
7. Fer talls quadrats i empolvoreu amb sucre glaç. 

(Per fer el sucre glaç: Amb un molinet de cafè, es tritura el sucre normal) 

Anna

LA DIETA, base per una qualitat de vida tant pels diabètics com per la resta de la població

LA DIETA

Apreciada Mercè,

Hi ha molta bibliografia respecte a la dieta equilibrada, encara que comparteixo amb tu la idea de que les explicacions donades són bastant teòriques i moltes vegades massa esquematitzades.

També estic totalment d’acord amb tu en què l’experiència adquirida per una mateixa no és equiparable a la documentació ciclostilada què ens donen a la sortida del metge de capçalera.

Poso a la vostre disposició els meus coneixements reals, avalats per 24 anys de diabetis on he anat posant en pràctica sobre el meu propi cos, explicat tot amb paraules entenedores per nosaltres els usuaris. IMPORTANT!! Mai, però, mai oblideu què no sóc metgessa; tot el que escrigui amb el meu nom ho podeu ratificar amb el vostre especialiste.

NINGÚ s’ha d’ auto-medicar  ni fer una dieta sense control.

Dit això, comencem per la base:

L’Alimentació (la mare dels ous de la nostre salut)

L’alimentació proposada per les persones amb diabetis ha de ser EQUILIBRADA per altre banda, és el que s’hauria de recomenar i educar a la resta de població.

• Què vol dir equilibrada i per què l’hauria d’aplicar tota la població??

- Vol dir què és la necessària i suficient per cobrir les necessitats pròpies de cada        edat i situació. 

 - Què esta adaptada a l’estil de vida i al ritme d’activitats.

-  I sobretot, és molt variada.

• Què vol dir variada??

Preguntat, menjo de tot el què la terra i el mar ens ofereix i en la quantitat què necessito?

La següent piràmide dels diferents grups d’aliments ens donarà la pista de tot el que hem de menjar i en quina mesura. Apta per tota la població sense excepcions; mica en mica anirem desgranant per persones diabètiques, amb colesterol, intentarem trencar el mite de les dietes de la carxofa del senyor “x” o “y” que costen diners i a la curta tornes al teu pes no desitjat.

Aprendre a menjar bé és gratuït i prevé la salut del nostre futur.

Els aliments es poden classificar en:

      Grup dels cereals, llegums, patates... ric en hidrats de carboni complexos, proteïnes, fibres, vitamines i minerals.

      Grup de la fruita: ric en aigua, sucres, vitamines, minerals i fibres.

      Grup de les verdures i hortalisses: ric en aigua, vitamines, minerals i fibres  vegetals.

      Grup de carn, peix i ous: ric en proteïnes, greixos...

      Grup de la llet i derivats: ric en aigua, proteïnes, greixos i calci.

      Grup dels olis i fruites seques: ric en greixos, lípids, proteïnes i fibres.

Les diferents malalties han de posar més èmfasi en un grup o altre, però bàsicament cal menjar aliments de tots aquests grups bàsics, amb força  varietat i en les quantitats adequades.

Per la nostre salut!!

BEQUES I AJUDES PELS ALUMNES AMB NEAE

Hasta el 25 de septiembre convocatoria de ayudas para el alumnado con NEAE 2012-2013

Con fecha 9 de agosto salió en el BOE la convocatoria de ayudas para alumnado con Necesidad Especifica de Apoyo Educativo para el curso académico 2012-2013, que tiene de plazo para la presentación de la documentación hasta el 25 de septiembre.

Modelo de solicitud y documentación a presentar.

Para que la solicitud pueda realizarse, es imprescindible que los solicitantes (siempre es el alumno) se registren previamente en la Sede Electrónica del Ministerio de Educación.

https://sede.educacion.gob.es/portada.html

(Trámites y Servicios- Educación y yo- registrarse)

Este trámite, independientemente de la solicitud, puede realizarse en este mismo momento y

facilitaría que los alumnos que tuvieran previsto solicitar beca lo fueran avanzando. Recordad que hay que conservar los códigos porque después hay que utilizarlos para cumplimentar la solicitud o para consultar notificaciones o el estado de la solicitud de beca.

Se podrá descargar un documento de solicitud en formato “pdf” o hacer una solicitud “on line” de la web del Ministerio de Educación: www.educacion.es apartado Becas, Ayudas y Premios - Becas y Ayudas para estudiar- Enseñanzas no universitarias: Ed. Primaria y Secundaria - Becas y ayudas para alumnos con necesidades especificas de apoyo educativo. Esta opción no se hará disponible hasta la publicación de la convocatoria en el Boletín Oficial del Estado.

Una vez cumplimentada la solicitud telemática, deberá imprimir el modelo de solicitud en fichero pdf y presentarlo con su firma y las de los demás miembros computables de la familia en el centro docente donde se hallen escolarizados en el curso 2011-2012 o en el que vayan a seguir los estudios durante el curso académico 2012-2013.

Estas solicitudes podrán presentarse directamente en las direcciones provinciales del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte o en las comunidades autónomas en los siguientes casos:

a) Cuando el solicitante no hubiera podido obtener reserva de plaza para el curso 2012-2013 en un centro de su provincia adecuado a sus necesidades educativas.

b) Cuando solicite la ayuda para un centro de provincia distinta a la de su domicilio.

c) Cuando se trate de solicitudes de ayudas para la realización de programas específicos para alumnos con altas capacidades intelectuales.

El plazo de presentación de solicitudes se extenderá hasta el 25 de septiembre de 2012 inclusive.

La respuesta del Ministerio a las solicitudes tampoco se hará por carta, sino por medio de un SMS (si la familia autoriza un aviso a su teléfono móvil) o por correo electrónico.

Se convocan, las siguientes ayudas individualizadas:

a) Ayudas directas para el alumnado incluyendo al afectado por TDAH (Trastorno por déficit de atención por hiperactividad) que requiera por un periodo de su escolarización o a lo largo de toda ella, determinados apoyos y atenciones educativas específicas derivadas de discapacidad o trastornos graves de conducta.

b) Subsidios por necesidades educativas especiales derivadas de discapacidad o trastorno grave de conducta para familias numerosas.

c) Ayudas para programas específicos complementarios a la educación reglada para alumnado con necesidad específica de apoyo educativo asociado a altas capacidades intelectuales.

Podrán obtener las ayudas o subsidios a que se refieren los apartados a) y b) cuando reúna los siguientes requisitos:

1. Presentar necesidad específica de apoyo educativo derivada de discapacidad o trastornos graves de conducta siempre que dicha necesidad haya sido acreditada por alguna de las siguientes vías:

– Certificado de un equipo de valoración y orientación de un centro base del Instituto de Mayores y de Servicios Sociales u órgano correspondiente de la comunidad autónoma.

– Certificado de un equipo de orientación educativa y psicopedagógica o del departamento de orientación dependientes de la administración educativa correspondiente.

– Certificado de minusvalía.

2. Tener cumplidos dos años de edad a 31 de diciembre de 2011. Excepcionalmente, podrán

concederse ayudas a alumnos menores de dos años siempre que los equipos correspondientes certifiquen la necesidad de escolarización más temprana por razón de las características de la discapacidad.

3. Estar escolarizado en centro específico, en unidad de educación especial de centro ordinario o en centro ordinario que escolarice alumnos que presentan necesidades educativas especiales, que hayan sido creados o autorizados definitivamente como tales por la administración educativa competente, en la fecha de terminación del plazo de presentación de solicitudes.

4. Estar cursando alguno de los siguientes niveles educativos:

a) Educación Infantil.

b) Educación Primaria.

c) Educación Secundaria Obligatoria.

d) Bachillerato.

e) Ciclos formativos de grado medio y superior.

f) Enseñanzas artísticas profesionales.

g) Programas destinados a la obtención de una cualificación profesional inicial.

h) Programas de formación para la transición a la vida adulta.

5. Además para obtener el subsidio se requerirá ser miembro de familia numerosa

Más información:

http://www.boe.es/boe/dias/2012/08/09/pdfs/BOE-A-2012-10667.pdf

COM DETECTAR LA DISLEXIA??

 

PIRÀMIDE D'ACTIVITAT FÍSICA INFANTIL

MOTIVACIÓ A LA LECTURA INFANTIL

No siempre es fácil lograr que los niños disfruten con un buen libro. Crear un buen hábito lector en ocasiones es un proceso largo y tedioso, el niño al que no le gusta leer se encuentra en un “callejón sin salida”.  Ha llegado a esta situación probablemente porque ha tenido problemas en la adquisición de la lectura y la única manera de que llegue a leer mejor y/o llegue a disfrutar con la lectura es leyendo. Pero no le gusta… ¿qué podemos hacer los educadores para ayudarlo?

Para ayudar al niño a adquirir afición por la lectura hay que intentar dos cosas:

1-Que el niño lea, aunque sólo sea un poco, todos los días.
2-Que disfrute, o al menos no aumente su “fobia”, con ese rato de lectura.

Para ello se proponen las siguientes orientaciones:

-Hay que dar un giro a lo que veníamos haciendo hasta ahora. Es probable que el niño haya asociado la lectura con emociones desagradables (se cansa, le corrigen continuamente, se siente incompetente, etc.). Se trata ahora de lo contrario: asociar la lectura con emociones agradables: no es una obligación, se le reconoce cada pequeño avance, no se le corrige, lo importante es que entienda lo que lee, etc.

-El material de lectura que ofrezcamos al niño debe ser divertido y/o entretenido: Ir con él a la librería o a la biblioteca a que elija él mismo los libros nos asegurará que sea un material adecuado para él. No importa que elija comics, ni que se dedique casi todo el tiempo a mirar los dibujos, porque cuando le interese regresará al texto escrito.

-Este material debe ser de nivel parecido o inferior al nivel de lectura del niño para que la lectura no le resulte demasiado dificultosa. En el primer nivel lo mejor serían libros de letra cursiva, poco texto y con abundantesilustraciones.

- En casa es muy bueno, permitirle leer en la cama antes de dormir. Ahí podemos dejarle leer lo que quiera, leerle nosotros, hacer una lectura conjunta, etc. Esta es una buena ocasión para que disfrute con la lectura, utilizando el material que prefiera.

-No hacer caso a sus comentarios negativos sobre la lectura ni tampoco entrar en discusión sobre ese tema.

-Procurar no corregir sus errores. Es preferible centrarse en las palabras o frases leídas correctamente, haciéndole ver cómo sabe leer o cómo va progresando. En ese sentido estar atento a cualquier mínima mejora para animarle.

-Si se trata de hacerle corregir algún aspecto podemos hablar de nuestra experiencia (cómo nos pasaba algo parecido y qué hicimos para mejorarlo).

-Evitar hacer comentarios negativos en casa o a familiares y amigos sobre sus dificultades cuando él esté presente. Al contrario, elogiar en esas situaciones sus avances, aunque sean mínimos.

-Dedicar todos los días, a la misma hora, un ratito a actividades de lectura. Esas actividades dependerán del nivel del niño (desde asociar palabras con imágenes colocando etiquetas a objetos de la casa, hacer puzzles de letras e imágenes o leer un pequeño cuento).

- Elegir lecturas adecuadas a su nivel y a sus gustos.

- Iniciar en voz alta la lectura de un cuento de manera atractiva, crea un interés por saber que pasa más en la historia. Así, creando intriga, también fomentamos el hecho de que se anime a seguir leyendo.

Estas son algunas orientaciones que podemos llevar a la práctica para ayudarlos a adquirir un buen hábito lector.  Lo más importante de ese tiempo de lectura es que resulte agradable. Para ello, hay que:

-Respetar el nivel de lectura del niño sin proponerle actividades más difíciles de las que sea capaz de realizar.
-Realizar varias actividades, para que no se canse con la repetición.
-Acabar nosotros cada actividad antes de que el niño se canse y quiera acabar él.

POESIA

Avui una seguidora del nostre blog ens ha passat una poesia escrita per ella mateixa dedicada al món del ball de les Sevillanes i al seu professor.

Endavant que ho fas molt bé.

El arte en toda tu figura,

con un compás enlazas melodías

entre palmas, taconeos y castañuelas.

Emoción, fuerza.

Así tú empiezas a expresar.

Poco a poco con arte

gira tu traje en ese verde esperanza,

Los brazos levantas,

mientras los dedos chasquean suavemente.

Como si algo te quemara por dentro,

los recoges con un gesto de emoción.

Lentamente el parquet va temblando

al compás de fuertes taconeos

para acabar de mostrar

el arte que corre por tus venas.

Luchando, consigues tú sueño,

de poder enseñar todo el arte

que te nace de dentro

a muchas personas.

Que poco a poco fueron creciendo.

Con esfuerzo, sudor y tiempo,

podrás sacar el talento

de cada una.

(Anònim)

GUIA PER DIABÈTICS TIPUS 2

La Federación Española de Diabéticos (FEDE) ha publicat una guia pels diabètics tipus 2 per guiar aquests malalts en el cuidat de la seva salut.

Us deixo l'enllaç per aquelles persones què tinguin interès. Després podem comentar i compartir experiències.

GUIA PELS DIABÈTICS TIPUS2 (FEDE)

ÚS MEDICINAL DE L’ STEVIA

Consultant la multitud d'estudis i amb l'experiència de centenars de diabètics que la consumeixen a Catalunya i la resta de l'Estat Español, es pot dir que és una planta que regula el sucre en la sang*, que redueix la pressió arterial, que regula l'aparell digestiu en general, actua favorablement en moltes persones amb ansietat, redueix el greix en persones obeses , és diurètica, eliminant quilos de líquids corporals retinguts, redueix el colesterol i ajuda a cremar els triglicèrids.
La dosi que solen utilitzar la major part de les persones que han observat efectes beneficiosos és de 2-4 fulles tendres menjades directament abans o mentre  s’esmorza i 2-4 fulles més abans o durant el sopar.
Quan no es disposa de fulles tendres es poden fer infusions de fulla seca (una infusió al matí i una altra a la nit). La infusió es pot fer cada vegada, amb una dosi d'una cullerada per a postres per tassa d'infusió, o bé es pot fer per a dos dies, deixant que un litre d'aigua comenci a bullir, tancar el foc i afegir 4 cullerades per a postres de fulles seques triturades, deixant reposar 10 minuts i filtrar abans de prendre-la. Guardar en la nevera la infusió no utilitzada en un flascó de cristall tancat.
Un altre sistema és deixar la nit abans en maceració 4 cullerades per a postres de fulles seques triturades amb un litre d’ aigua a temperatura ambient i al dia següent filtrar , prendre la que es desitgi i la resta guardar-la a la nevera.

*NOTA: Em de tenir en comte què quan es parla de regulació de glucosa en sang, parlem de persones amb diabetis tipus II. L’efecte de l’Stevia en diabètics del tipus I no ha sigut demostrat l’efecte beneficiós sobre les glucèmies.

El què sí és cert, és què aquesta planta ens permetrà ampliar la nostre gama de productes “dolços”, tant per malalts de diabetis tipus I com de tipus II.

REFLEXIÓ: Aquesta diferència en l’efecte regulador de les glicèmies entre els dos tipus de diabetis ve donada a què en el tipus II la part del pàncrees amb la funció de generar la insulina necessària pel cos, encara funciona, d’una manera irregular però funciona; els diabètics tipus I ja no fabriquem insulina per nosaltres mateixos, necessitem injectar la insulina des de l’exterior, per tant per més què l’Stevia estimuli la regulació de la glucosa en sang, no pot estimular la part d’un òrgan que no funciona. En l’actualitat es segueixen fent estudis dels efectes de l’Stevia sobre malalts.

CULTIU DE LA PLANTA D' STEVIA

EL CULTIU DE L' STEVIA

El preu de l'Stevia per consumir directament és una mica alt? Doncs cultivem-la nosaltres mateix.

MANUAL DE CULTIU I REPRODUCCIÓ DE LA STEVIA

 

La planta Stevia és plurianyal, és dir, que pot rebrotar durant 4-5 anys. Cada primavera arrenca altre vegada amb  força, rebrotant nous i nombrosos brots des de sota les arrels.

A partir de la primavera i quasi fins mitjans d’ agost, es pot reproducir per esqueixos (cas similar al dels geranis). Per mitjà d’ aquest sistema, d’una planta de Stevia que rebroti en primavera es pot fer de 200 a 500 plantes, esqueixant durant tot el temps què vegeta. S’ha de tenir en compte no plantar un rebrot que acabi en flor, per què mai faria arrel. Els brots de primavera i estiu poques vegades solen tenir flor. Flors què, mai donarien lloc a llavors amb poder de germinació, d’ aquí què la reproducció s’hagi de fer per esqueix i no per llavor. D’ aquesta manera, si partim d’ una bona varietat sempre conservarem les propietats medicinals.

Per assegurar-nos que un brot de Stevia sense arrels agafi bé, cal seguir els següents passos:

1º.-Cal omplir el test amb torba fertilitzada, que es pot trobar en qualsevol “garden” o viver, i regar-la fins que la torba quedi ben xopada.

Es pot utilitzar també per omplir el test, terra amb una mica de fems.

 2º.-Fer un esqueix tallant els 10 cm finals d'un brot de Stevia (assegurar-se que no acaba en flor). D'aquests 10 cm de tija, llevar les 2-3 fulles de la part d'a baix, per facilitar el seu enterrament en la torba o a la terra, pressionant ben forta amb els dits al voltant de la tija que faci contacte amb la torba o terra humida.No deixar passar molt temps des que es talla , fins que es planta l'esqueix. Millor tallar i plantar immediatament o mantenir en aigua com si fossin flors tallades.

3º.-Dipositar el test amb l'esqueix en un lloc ombrejat, per evitar que el sol ho deshidrati i impedeixi què sortin les arrels  i regar-ho almenys una vegada al dia. Posar l'esqueix en un lloc on l'aire no ho ressequi.

Si fa molta calor i es té possibilitat de refrescar les fulles dels esqueixos, pulveritzant  sovint amb una mica d'aigua, el % de supervivència serà molt mes alt.

4º.-Als 28-30 dies l'esqueix de Stevia començarà a posar-se dret, i quan s'observi que alguna fulla nova comença a sortir, ja es pot posar en una zona amb més sol, on ja no parés de créixer. Quan l'esqueix trasplantat comença a treure fulles noves, regar solament quan la terra no estigui humida.

Durant les fortes calors de l'estiu, és necessari regar tots els dies, però a la primavera i tardor, esperar a regar quan la terra no dona la sensació d'humitat en contacte amb la mà.

Durant l' hivern, època en què la planta perd el seu creixement, regar molt poc o gairebé gens, per evitar que es podreixin les arrels, ja que d'elles han de tornar a brollar noves plantes durant la primavera.

 5º.- Aproximadament al cap d'un mes i mitj o dos d'haver plantat l'esqueix sense arrels en el test, trasplantar per segona vegada al lloc definitiu, que pot ser a l'aire lliure, en el sòl d'un jardí, hort o camp de cultiu, dins d'un hivernacle o a un test mes gran, per facilitar el màxim creixement de la planta.

L' hivernacle permet avançar la producció unes setmanes a la primavera i retardar la decadència en la tardor. En els mesos més forts de l'estiu, l' hivernacle es pot ombrejar una mica per evitar la calor excessiva i simular el clima tropical del que és originària l’ Stevia. Malgrat tot, a l'aire lliure es desenvolupa molt bé.

   6º.-Quan s'arriba al final de la tardor i notem que la planta ja no té ganes de créixer i s'omple de flors, és el moment de retallar-la, deixant-la a 10 cm d'altura i aprofitant per assecar les fulles que àdhuc queden.

Per assegurar-nos que tornarà a brollar de nou a la primavera, almenys unes plantes protegir-les amb un petit túnel de plàstic . D'aquesta manera evitarem que si plou les arrels s'entollin d'aigua i quan torni a ser de dia, la calor del sol serà intens sota el plàstic i la planta creurà que està en el clima de Paragüay i brollarà amb força un any mes.

Aquests nous brots tots tindran arrels  i serà molt mes fàcil fer noves plantes d’ Stevia que l'any anterior, atès que l'any anterior partíem d'esqueixos sense arrels.

  7º.-Per assecar les fulles durant l'estiu de manera correcta, procurar que no els doni el sol directament, amb la finalitat de preservar totes les propietats medicinals. Les fulles d'última hora, quan es poda la planta per passar a l' hivern, és inevitable assecar-les al sol, encara que en petites quantitats, es poden assecar a l'interior de l'habitatge on hi haurà millor temperatura.

OBSERVACIONS D'ABONAT I TRACTAMENTS FITOSANITARIS

ABONAT

És una planta poc exigent en nutrients. Amb l'abonat orgànic, no hi ha problema a passar-se amb la dosi, però amb l'abonament mineral o químic, tenir molta cura en no posar a l'excés, perquè la planta es ressent molt i fins i tot pot col·lapsar-se i morir.

L'abonament mineral o químic, s'ha de començar a aplicar als dos mesos de plantar l’ Stevia en el lloc definitiu , poc abonament però sovint (cada 50-60 dies). L'abonament mineral, ha de portar més potassi que fòsfor i nitrogen, i estar enriquit en micro-elementos.

Amb un bon abonament orgànic, és suficient una aplicació a l'any a l'inici de la primavera, si la planta aquesta plantada en el sòl, o afegir i renovar un 20-30 % de torba abonada si està en test.

TRACTAMENTS

L’ Stevia és una planta molt resistent als insectes i els fongs, si no s'abusa del reg i els abonaments químics nitrogenats. En cas que s'observi algun purgó o mosca blanca, es recomana fer tractaments amb extractes d'all, olis de Nem o altres productes autoritzats per l'Agricultura Ecològica. Si s'observa a alguna eruga, no és necessari aplicar cap tractament, excepte quan l'atac és molt fort, cas en què es recomana tractar amb preparats fets amb Bacillus thuringiensis (és un insecticida ecològic que no requereix terminis de seguretat).

Amb aquests tractaments ens assegurem una recol·lecció de fulles sense toxines, permetent obtenir totes les propietats medicinals que la planta conté.

STEVIA

Apta per a diabètics i celíacs

INTRODUCCIÓ

Origen

L’estèvia, Stevia Rebaudiana Bertoni, arbust originari de Paraguai i Brasil (es conrea arreu del món i, especialment, a països asiàtics i Israel) on es coneix com fulla dolça o fulla de sucre. S’empra des de l'època precolombina per endolcir els aliments, i ara, al Japó, és un dels edulcorants més venuts. Una curiositat: el seu nom català és l'adaptació del nom científic del gènere, i la forma llatinitzada Stevia prové del nom del botànic valencià del segle XVI P.J. Esteve. Un altre senyal de colonització.

Propietats

L’esteviòsid és dolcíssim i no aporta calories. A més, se li reconeixen propietats com la regulació del sucre en sang, un lleu efecte hipotensor arterial, la reducció de greix, efectes diürètics i, fins i tot, propietats antisèptiques.

El fet que sigui tan poc coneguda pot obeir a diversos factors: d’una banda, les restriccions imposades per les indústries productores d’edulcorants artificials; de l’altra, la manca d’una producció massiva que en garanteixi la demanda.

On la podem trobar

Per aquestes terres en podem trobar a les botigues de dietètica i herbolaris tant en píndoles, com líquida i en fulles seques.

Hi ha gent que cultiva la planteta (per esqueixos, d'una se'n trauen un mun), però no suporta el fred. Una mica delicada!

Funcionament de l’stevia

Com a substitut del sucre i edulcorant, l’ stevia té un inici més lent i una durada més llarga que la del sucre en el nostre organisme, la qual cosa ajuda al diabètic en la seva absorció.

Es pot fer servir per endolcir els postres sense carregar-nos de calories i en el cas de la diabetis sense alterar la nostre glucemia.

Garanties

EFSA va realitzar un estudi presentat l’ any passat, en el que s’ exposava que les proves toxicològiques demostraven que les substàncies presents a l’ edulcorant no representaven cap tipus de perill per a la salut humana,

PA SENSE GLUTEN

Tots/es els celíacs/es sabem el preu abusiu que paguem pels productes sense gluten. En aquest blogg podrem compartir trucs i receptes que economitzin la nostra bossa.

TRUC IMPORTANT:  Quan tinguem tots els ingredients (de qualsevol recepta sense gluten) a punt per barrejar, justament és això el que farem, BARREJAR, MAI AMASSAR. Si amassem la farina de blat de moro, després de coure ens quedarà més dur que una pedra. 

Ingredients:

• 500ml. aigua tibia
• 6 cullerades soperes d'oli d'oliva
• 1 cullera de cafè rassa de sal
• 500gr. de farina sense gluten Shär MixB (no és propaganda; he provat totes les farines del mercat i aquesta és amb el que queda millor)
• 1 paquet de 25gr de llevat fresc Levital

Preparació:

Poseu tots els ingredients a dalt relacionats i en l'ordre descrit. Quan poseu l'aigua, guardeu-ne una miqueta per dissoldre en ella el llevat fresc, el qual afegirem al final de tot.

Amb una cullera que no sigui de fusta, barrejar tots els ingredients sense AMASSAR-LOS.

Deixar reposar mínim 1 hora, tapat amb un drap de coto. (No deixar la massa tota la nit en repòs per què aleshores us baixarà de volum).

Folrà amb paper de plata o paper d'estrassa la safata del forn, estendre oli per sobre.

Posar-se oli a les mans i sense més estris que les teves mans per respectar la norma de no AMASSAR, donar forma de panets, llonguets, baguette o el que volgueu, marqueu amb uns talls diagonals la superfície i posar al forn a 180º fins que el tingueu dauradet (el temps varia segons el tipus de forn, la humitat de l'ambient...)

Trucs: 

• Per saber si el pa està cuit, punxar amb un ganivet fins el fons i si surt net és que ja està cuit.
• Si el pa queda cru no puja bé.
• Un cop fet el pa es pot congelar.
• Quan fas la massa pots afegir nous, olives, formatge, ceba... al gust. Als més menuts els encanta amb trossets de frankfurt.

LA  DIABETIS

A quí de nosaltres no ens han preguntat: Tu tens molt de sucre??

És una pregunta molt usada entre la població, sobretot entre els no diabètics/es i/o els recent diagnosticats/es. Hem d'ajudar a que la població sàpiga que és la diabetis, com es tracta i què fer en moments crítics del malalt. Parlar amb propietat i actuar amb eficàcia és qüestió de coneixement.

La pregunta correcta és, o les preguntes correctes són:

• Quin tipus de diabetis tens?
• La tens controlada?

perquè només tenim molt sucre en sang quan encara no estem diagnosticats. Una vegada la malaltia és detectada, ens comuniquen quin tipus de diabetis tenim, ens ensenyen a sobreviure amb ella i ens mediquen per tenir vida.

A partir d'aquí, ja no tenim molt sucre, si no que busquem l'equilibri de sucre en sang, cosa que a vegades ho aconseguim i d'altres no i normalment al llarg del dia i la nit tenim diferents nivells de sucre en sang en funció del que mengem, de l'estona que fa que hem menjat, de l'exercici que fem, de si tenim un disgust i altre tipus de variables que ens afecten emocionalment.

Espero que us serveixi d'ajuda per començar a saber com parlar de la diabetis i com tractar aquesta malaltia així com tractar als que la patim. Poc a poc anirem passant informació el més fidedigne possible.

Penseu que l'objectiu d'aquest blog és parlar del dia a dia del malalt (entre altres coses) per a que aprenguem cosetes importants, a compartir amb tots/es vosaltres i que jo NO sóc doctora, simplement una diabètica de fa 23 anys formada pels anys i per un equip excepcional de Can Ruti.

Un convido a participar, ja sigui preguntant o compartint els vostres coneixements i vivències!!